La bestiesa del passadís

 

SERGIO HERRERO - La Lliga la va guanyar el menys dolent... això és el més clar que podem treure en conclusió. Després de molts anys sentint aquell qualificatiu de 'Partit del segle' quan s'apropa un enfrontament entre Reial Madrid i Barcelona, en aquesta ocasió ningú no fa referència al partit. Cert és que ja no es juguen gens, però és que dins de la premsa esportiva ni tan sols no es parla de la trobada, dels jugadors que prenguessin part en el dol.

L'únic que ocupa les portades dels mitjans|medis és... "el passadís". Valenta bestiesa. Per la part d'uns i dels altres. A les merengues per pensar que el passadís és una humiliació per al seu màxim rival. Bastant fastiguejats estan a Can Barça com per pensar els seus aficionats en el dolent dolentíssim que és fer el passadís al Madrid. I els culers, per sentir-se pitjors per complir amb una tradició que serveix com|com a homenatge al campió.

El pitjor de tot és que alguns dels quals haurien de donar exemple, no el donen. Per començar el senyor Samuel Etoo. Algú a qui admiro, no només per la seva categoria futbolística, si no per la seva categoria humana a l'hora d'ajudar els més necessitats, però els seus atacs d'enagenación mental transitòria perjudiquen bastant la seva imatge pública.

El cas és que Etoo s'ha esborrat del derbi, igual com Deco, però el cas del camerunès és més sagnant, ja que ell mateix va ser qui va corejar aquells vitores de "Madrid, cabró, saluda el campió". Doncs això, que a alguns se'ls va la força per la boca.