España en català

Un altre atemptat d'ETA

JUANJO BUENDÍA - La banda terrorista ETA ha fet esclatar una furgoneta-bomba sobre les 00.50 hores d’avui, a Getxo, Bizkaia. Una hora abans, es va rebre un avís a través d’una trucada en nom d’ETA. L’explosió ha provocat importants danys materials, però no s’han de lamentar ferits gràcies al ràpid per desallotjament dels veïns i acordonament de la zona per part de l’Ertzaintza.

La furgoneta-bomba es trobava aparcada en un carreró del passeig Zuazarte, un lloc molt pròxim al club Marítimo d’Abra, on se sol reunir l’elit empresarial basca. Al barri de Las Arenas (Getxo) resideixen nombrosos empresaris, polítics i professionals liberals. Pot ser que per això, sigui un objectiu habitual per a la banda terrorista, ja que des de l’any 2000, ETA ha fet esclatar sis artefactes a la zona.

Aquest és el segon atemptat de la banda terrorista en menys d’una setmana. Dilluns passat, ETA va fer explotar una altra furgoneta-bomba en la casa-quartel de Legutiano, Àlaba. En aquesta ocasió els terroristes no van avisar de la col·locació dels explosius i el resultat va ser: el guàrdia civil J. M. Piñuel mort i quatre agents ferits.

EL 21 de març, ETA va atemptar a Calahorra (La Rioja) contra una altre quartel de la Guàrdia Civil, i també ho va fer amb un altre cotxe-bomba. La zona va ser desallotjada després que l’associació d’ajuda en carretera de Bizkaia rebés una trucada en nom d’ETA. "Vaig sortir i vaig veure que la policia havia acordonat el carrer. Quan vaig tancar la finestra, vaig escoltar una explosió tremenda i un gran núvol de pols va passar per davant de casa meva", va comentar per a SDN Almudena del Fresno, una veïna de la zona.

Tampoc no oblidem que, dos dies abans de les eleccions del 9 de març, els terroristes van matar a tirs i per l’esquena a Isaías Carrasco, exregidor del PSE a Mondragón. Quin serà l’últim assassinat de la banda terrorista? Fins quan hem d’escoltar la frase "Un altre atemptat d’ETA"?

Les eleccions del bipartidisme i el boicot etarra

CRISTOBAL RIPOLL - Amb 169 escons el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero governarà els pròxims quatre anys, mentre que el Partit Popular, que va obtenir 153 seients al Congrés de Diputats, ha d'afrontar les conseqüències d'obtenir un bon i a la vegada inútil resultat.

El bipartidisme i el vot útil han marcat aquestes eleccions generals. Els dos grans partits del país han augmentat els seus escons respecte a les passades eleccions, mentre que IU i la majoria de partits nacionalistes han sofert una forta decaiguda. Després d'aquestes eleccions només CiU i PNV, amb onze i sis escons respectivament, mantenen una relativa importància més enllà dels grans partits nacionals. UPiD, el partit de Rosa Díez, va complir les expectatives, aconseguint un escó.

Encara és aviat per apreciar les conseqüències d'aquestes eleccions, però el que està clar és que es crearà una reestructuració de diverses forces polítiques. Gaspar Llamazares, líder d'IU, va acceptar la responsabilitat dels mals resultats que ha obtingut el seu partit i ahir va anunciar que es retirarà de la seva posició com a coordinador d'Esquerra Unida. Diversos partits que han vist molt reduïda la seva representació com Esquerra Republicana de Catalunya hauran de replantejar-se l'actitut que han mantingut durant els darrers anys. I respecte al PP, el relatiu bon resultat obtingut pot no ésser suficient per a què Rajoy continuï mantenint la seva posició de líder popular.

Però la importància d'aquestes eleccions no ens ha de fer oblidar l'home que fa uns dies va ser assassinat per la banda terrorista que pretenia d'enterbolir el procés democràtic.

És difícil precisar fins quin punt va afectar a la votació l'acte terrorista. Potser ni el PP ni el PSOE perdessin molts vots a Espanya per aquest assumpte, però cal remarcar que per primera vegada en 15 anys el PSE va aconseguir de ser la força política més votada a les tres províncies del País Basc. També és important el increment de l’abstenció a aquesta comunitat.

"Vull demanar una cosa. Que l'assassinat del meu pare no sigui manipulat per ningú. No ho toleraré, ni jo, ni la meva família, ni ningú. I els qui vulguin solidaritzar-se amb el meu pare i amb el nostre dolor, que acudeixin de forma massiva a votar diumenge per dir als assassins que no donarem ni un sol pas endarrere". Aquestes van ser algunes de les paraules de Sandra Carrasco, la filla més gran de l'ex regidor socialista de Mondragón que el passat divendres va ser assassinat per ETA. La jove parlava a la multitud que s'havia reunit per mostrar el seu rebuig davant la violència, però la seva veu anava dirigida també cap als executors d'Isaías Carrasco.

 

Encara sense haver tingut temps per acceptar el dol, Sandra va ser capaç de parlar no de venjança, sinó de democràcia. La jove ens va demanar a tots que anéssim a votar, que la violència no minvés la nostra llibertat. Perquè la victòria dels etarres no es troba en l'assassinat, sinó en aconseguir d'emmudir la veu dels qui segueixen vius gràcies a la por que provoca la violència.

RAJOY VS. ZAPATERO, ZAPATERO VS. RAJOY

LAURA GONZÁLEZ - Per fi s'han celebrat els tan anunciats i esperats debats entre els candidats dels partits amb representació majoritària al nostre país, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i Mariano Rajoy (PP), després de quinze anys des de l'últim que es va celebrar entre Felipe González i José María Aznar. Tanmateix, aquest esdeveniment televisiu també ha aixecat nombroses crítiques d'altres formacions polítiques, que han manifestat que un debat a dos no té sentit, que només contribueix a empobrir la democràcia, a fomentar el bipartidisme i que suposa un frau al sistema electoral, ja que, al nostre país regeix un sistema parlamentari i no presidencial, on escollim Diputats i Senadors i no candidats a la Presidència com succeeix als EUA, o a França, on el sistema és un sistema semipresidencial.

 

D'altra banda, es tracta d'un format de debat completament preparat, consensuat i molt pactat. Tot plegat fa que sigui massa rígid i encartonat amb vista a l'espectador, restant credibilitat als candidats i fent que la poca flexibilitat de la que disposen es converteixi en un obstacle a l'hora de semblar convincents en els seus arguments i propostes. Malgrat això, el primer debat va ser seguit per més de 13 milions de persones i el segon per quasi 12 milions.

La finalitat d'aquests debats és doble. D'una banda, els candidats intenten de consolidar el vot del seu propi electorat i d'altra banda, intenten d'atreure el vot dels indecisos. Però, realment aquest últim objectiu s'aconsegueix? Les enquestes realitzades després dels debats per l'Institut Opina mostren que per a la gran majoria dels espectadors aquests "xous" no influeixen ni decideixen el seu vot. I el fet és que aquests cara a cara no acostumen a ésser decisius i tenen complicat invertir les tendències de vot, sobretot, quan a penes queden cinc dies per a les eleccions.

Pel que fa al contingut, els debats es trobaven dividits en cinc blocs: política econòmica, polítiques socials, seguretat i política exterior, política institucional i reptes de futur. Al primer, no va haver-hi un clar vencedor, cadascú va agradar i va satisfer les expectatives dels seus respectius partits i votants. Alguns mitjans de comunicació van donar per guanyador a [apatero encara que precisant que no per KO, sinó que va ser una victòria per punts. Rajoy va pecar de demagog als temes d'economia i immigració i va cavar la seva pròpia tomba en acusar el seu contrincant d'existir "agredit a les víctimes" mostrant-se a això i en la resta coherent amb el dit pel seu partit durant els quatre anys d'oposició. Va emprar un to més agressiu que Zapatero, el qual es va mostrar massa contingut, quan podia perfectament haver tombat tots els arguments del líder popular. En lloc d'això, els dos es van barallar a donar dades i més dades numèriques i a ensenyar gràfics que ocasionaven confusió, ja que cadascú condueix els seus números i les seves fonts segons la seva conveniència i només van aconseguir de confondre i avorrir a l'espectador. La conversa va brillar per la falta d'iniciatives i propostes i per un comiat aturat i cursi de Mariano Rajoy a qui es va referir a "una nena que neix a Espanya, en SU España, a qui no li faltés de res" i un cinematogràfic i sorprenent "bona nit i bona sort" de Zapatero. 

Al segon debat celebrat ahir, no han aportat res nou, han repetit els mateixos arguments i han tornat a fer passar el tema de l'Iraq i l'11-M a la discussió com ja han fet al primer. Van llegir menys, es van mirar més, van utilitzar millor els gràfics, fins i tot Zapatero va aportar un llibre amb dades per a la moderadora i Rajoy i per a l'endemà penjar-ho a internet, intentant de donar la més gran transparència possible. Va haver-hi propostes per la seva part però li va faltar fermesa per defensar-les davant els continus ataquis de Rajoy i tanmateix, es va mostrar massa agressiu amb ell en interrompre-li incessantment en el seu temps d'exposició, potser fruit de les crítiques sorgides de la primera conversa, on es va trobar a faltar una actitud més activa per la seva part. El determinant a la meva opinió d'aquest segon cara a cara va ser el moment en el qual Zapatero es va dirigir als espectadors per anunciar que, guanya's qui guanya's el 9 de març, el partit socialista donaria suport "sense condicions" (recalcant aquest punt) al Govern a la lluita antiterrorista, i a això Rajoy va contestar que el seu partit també li donaria suport sempre i quan no fos per negociar amb ETA. Crec que aquí es va veure clarament la gran diferència entre tots dos. Mariano Rajoy es va dedicar a criticar novament l'acció del Govern durant el seu mandat, semblant-se més la situació a un debat sobre l'Estat de la Nació que a un espai obert a propostes amb vista al futur per convèncer l'electorat. Novament, en els seus comiats van tornar a treure el tema de la "niña" amb un to menys cursi i la "bona sort", amb un somriure una mica forçat. Finalment, cadascú dels partits enfrontats va donar per guanyador al seu representant, lògicament, escombrant per a casa. 

I els sondejos sobre la intenció de vot? Sembla que per les dades obtingudes de la sol·licitud del vot per correu, es preveu una gran participació, i això beneficia el Partit Socialista, però les enquestes no han variat molt a les últimes setmanes durant la campanya i els debats. Tots dos partits es troben molt igualats, donant-se-li un lleu avantatge al PSOE.

Està tot resolt. L'actuació de cada candidat ha agradat entre els seus propis incondicionals i Rajoy no ha aconseguit de minar el suport de votants del PSOE. L'únic que queda per veure és si aquesta part de l'electorat es dividirà entre d'altres opcions de l'esquerra o votaran ZP donant-li majoria, si la moda dels debats continuarà en pròxims esdeveniments electorals i si, democràticament, s'obrirà per a totes les formacions polítiques.

TIRA I AFLUIXA

IRATI GONZÁLEZ - Sembla que, últimament, la política nacional està immergida en un gran estira i arronsa del qual ningú, sigui del partit polític que sigui, sé estàlvia. A un parell de setmanes de les eleccions generals, els grups es vesteixen de diumenge per començar la tirallonga de promeses que, ells i els ciutadans, sabran que no compliran a la seva totalitat. Megàfons, mítings, banderes, publicitat... tot l'aparat electoral s'acompanya amb crítiques, insults i reprotxes cap al contrari a la lluita per arribar a ésser el guanyador de la cursa cap al primer lloc polític a nivell estatal.

Cascada de sobreinformació electoral no desitjada, a la majoria de les ocasions, pels ciutadans, els quals impassibles han de resignar-se que els uns es llancin els trastos als altres sense intentar de cercar la solució a problemes com el de l'habitatge, l'atur, el terrorisme o les ajudes socials.

Els nervis, les presses i les ànsies de fer-se amb el poder semblen dominar les ganes de millorar la situació actual, en la que més de la meitat de la població no pot fer front al del pagament de la hipoteca, el col·legi del nen i les factures de llum.

Malgrat tot, aquestes eleccions, i amb la tornada dels socialistes al poder, els dos candidats ens brinden una gran oportunitat per descobrir els pros i els contres dels seus programes electorals i de si mateixos; un debat televisiu. Quasi 15 anys després de l'últim, en el qual Felipe González i José María Aznar es van veure les cares, la gent del carrer es decidirà o es reafirmarà pel candidat a votar.

Un estrany secretisme arropa aquest esdeveniment, i el fet és que tant Zapatero com Rajoy saben el que es juguen i l'expectació que es crearà durant dues hores a la televisió nacional. De tota manera, no és difícil esbrinar els temes a tractar; terrorisme, habitatge, immigració, atur medi ambient, infraestructures... problemes que preocupen i afecten els ciutadans de primera mà.

Només ens queda desitjar que el debat sigui suportable, que no es limitin a llançar-se els trastos l'un a l'altre, a xerrar a tort i a dret sobre les iniciatives del contrari, a entrar a un bucle d'ineptitud, en el que una bona idea o proposta és apartada pel mer fet d'haver estat pensada per l'opositor.

Que comenci la funció.