Les eleccions del bipartidisme i el boicot etarra

CRISTOBAL RIPOLL - Amb 169 escons el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero governarà els pròxims quatre anys, mentre que el Partit Popular, que va obtenir 153 seients al Congrés de Diputats, ha d'afrontar les conseqüències d'obtenir un bon i a la vegada inútil resultat.

El bipartidisme i el vot útil han marcat aquestes eleccions generals. Els dos grans partits del país han augmentat els seus escons respecte a les passades eleccions, mentre que IU i la majoria de partits nacionalistes han sofert una forta decaiguda. Després d'aquestes eleccions només CiU i PNV, amb onze i sis escons respectivament, mantenen una relativa importància més enllà dels grans partits nacionals. UPiD, el partit de Rosa Díez, va complir les expectatives, aconseguint un escó.

Encara és aviat per apreciar les conseqüències d'aquestes eleccions, però el que està clar és que es crearà una reestructuració de diverses forces polítiques. Gaspar Llamazares, líder d'IU, va acceptar la responsabilitat dels mals resultats que ha obtingut el seu partit i ahir va anunciar que es retirarà de la seva posició com a coordinador d'Esquerra Unida. Diversos partits que han vist molt reduïda la seva representació com Esquerra Republicana de Catalunya hauran de replantejar-se l'actitut que han mantingut durant els darrers anys. I respecte al PP, el relatiu bon resultat obtingut pot no ésser suficient per a què Rajoy continuï mantenint la seva posició de líder popular.

Però la importància d'aquestes eleccions no ens ha de fer oblidar l'home que fa uns dies va ser assassinat per la banda terrorista que pretenia d'enterbolir el procés democràtic.

És difícil precisar fins quin punt va afectar a la votació l'acte terrorista. Potser ni el PP ni el PSOE perdessin molts vots a Espanya per aquest assumpte, però cal remarcar que per primera vegada en 15 anys el PSE va aconseguir de ser la força política més votada a les tres províncies del País Basc. També és important el increment de l’abstenció a aquesta comunitat.

"Vull demanar una cosa. Que l'assassinat del meu pare no sigui manipulat per ningú. No ho toleraré, ni jo, ni la meva família, ni ningú. I els qui vulguin solidaritzar-se amb el meu pare i amb el nostre dolor, que acudeixin de forma massiva a votar diumenge per dir als assassins que no donarem ni un sol pas endarrere". Aquestes van ser algunes de les paraules de Sandra Carrasco, la filla més gran de l'ex regidor socialista de Mondragón que el passat divendres va ser assassinat per ETA. La jove parlava a la multitud que s'havia reunit per mostrar el seu rebuig davant la violència, però la seva veu anava dirigida també cap als executors d'Isaías Carrasco.

 

Encara sense haver tingut temps per acceptar el dol, Sandra va ser capaç de parlar no de venjança, sinó de democràcia. La jove ens va demanar a tots que anéssim a votar, que la violència no minvés la nostra llibertat. Perquè la victòria dels etarres no es troba en l'assassinat, sinó en aconseguir d'emmudir la veu dels qui segueixen vius gràcies a la por que provoca la violència.