RAJOY VS. ZAPATERO, ZAPATERO VS. RAJOY

LAURA GONZÁLEZ - Per fi s'han celebrat els tan anunciats i esperats debats entre els candidats dels partits amb representació majoritària al nostre país, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i Mariano Rajoy (PP), després de quinze anys des de l'últim que es va celebrar entre Felipe González i José María Aznar. Tanmateix, aquest esdeveniment televisiu també ha aixecat nombroses crítiques d'altres formacions polítiques, que han manifestat que un debat a dos no té sentit, que només contribueix a empobrir la democràcia, a fomentar el bipartidisme i que suposa un frau al sistema electoral, ja que, al nostre país regeix un sistema parlamentari i no presidencial, on escollim Diputats i Senadors i no candidats a la Presidència com succeeix als EUA, o a França, on el sistema és un sistema semipresidencial.

 

D'altra banda, es tracta d'un format de debat completament preparat, consensuat i molt pactat. Tot plegat fa que sigui massa rígid i encartonat amb vista a l'espectador, restant credibilitat als candidats i fent que la poca flexibilitat de la que disposen es converteixi en un obstacle a l'hora de semblar convincents en els seus arguments i propostes. Malgrat això, el primer debat va ser seguit per més de 13 milions de persones i el segon per quasi 12 milions.

La finalitat d'aquests debats és doble. D'una banda, els candidats intenten de consolidar el vot del seu propi electorat i d'altra banda, intenten d'atreure el vot dels indecisos. Però, realment aquest últim objectiu s'aconsegueix? Les enquestes realitzades després dels debats per l'Institut Opina mostren que per a la gran majoria dels espectadors aquests "xous" no influeixen ni decideixen el seu vot. I el fet és que aquests cara a cara no acostumen a ésser decisius i tenen complicat invertir les tendències de vot, sobretot, quan a penes queden cinc dies per a les eleccions.

Pel que fa al contingut, els debats es trobaven dividits en cinc blocs: política econòmica, polítiques socials, seguretat i política exterior, política institucional i reptes de futur. Al primer, no va haver-hi un clar vencedor, cadascú va agradar i va satisfer les expectatives dels seus respectius partits i votants. Alguns mitjans de comunicació van donar per guanyador a [apatero encara que precisant que no per KO, sinó que va ser una victòria per punts. Rajoy va pecar de demagog als temes d'economia i immigració i va cavar la seva pròpia tomba en acusar el seu contrincant d'existir "agredit a les víctimes" mostrant-se a això i en la resta coherent amb el dit pel seu partit durant els quatre anys d'oposició. Va emprar un to més agressiu que Zapatero, el qual es va mostrar massa contingut, quan podia perfectament haver tombat tots els arguments del líder popular. En lloc d'això, els dos es van barallar a donar dades i més dades numèriques i a ensenyar gràfics que ocasionaven confusió, ja que cadascú condueix els seus números i les seves fonts segons la seva conveniència i només van aconseguir de confondre i avorrir a l'espectador. La conversa va brillar per la falta d'iniciatives i propostes i per un comiat aturat i cursi de Mariano Rajoy a qui es va referir a "una nena que neix a Espanya, en SU España, a qui no li faltés de res" i un cinematogràfic i sorprenent "bona nit i bona sort" de Zapatero. 

Al segon debat celebrat ahir, no han aportat res nou, han repetit els mateixos arguments i han tornat a fer passar el tema de l'Iraq i l'11-M a la discussió com ja han fet al primer. Van llegir menys, es van mirar més, van utilitzar millor els gràfics, fins i tot Zapatero va aportar un llibre amb dades per a la moderadora i Rajoy i per a l'endemà penjar-ho a internet, intentant de donar la més gran transparència possible. Va haver-hi propostes per la seva part però li va faltar fermesa per defensar-les davant els continus ataquis de Rajoy i tanmateix, es va mostrar massa agressiu amb ell en interrompre-li incessantment en el seu temps d'exposició, potser fruit de les crítiques sorgides de la primera conversa, on es va trobar a faltar una actitud més activa per la seva part. El determinant a la meva opinió d'aquest segon cara a cara va ser el moment en el qual Zapatero es va dirigir als espectadors per anunciar que, guanya's qui guanya's el 9 de març, el partit socialista donaria suport "sense condicions" (recalcant aquest punt) al Govern a la lluita antiterrorista, i a això Rajoy va contestar que el seu partit també li donaria suport sempre i quan no fos per negociar amb ETA. Crec que aquí es va veure clarament la gran diferència entre tots dos. Mariano Rajoy es va dedicar a criticar novament l'acció del Govern durant el seu mandat, semblant-se més la situació a un debat sobre l'Estat de la Nació que a un espai obert a propostes amb vista al futur per convèncer l'electorat. Novament, en els seus comiats van tornar a treure el tema de la "niña" amb un to menys cursi i la "bona sort", amb un somriure una mica forçat. Finalment, cadascú dels partits enfrontats va donar per guanyador al seu representant, lògicament, escombrant per a casa. 

I els sondejos sobre la intenció de vot? Sembla que per les dades obtingudes de la sol·licitud del vot per correu, es preveu una gran participació, i això beneficia el Partit Socialista, però les enquestes no han variat molt a les últimes setmanes durant la campanya i els debats. Tots dos partits es troben molt igualats, donant-se-li un lleu avantatge al PSOE.

Està tot resolt. L'actuació de cada candidat ha agradat entre els seus propis incondicionals i Rajoy no ha aconseguit de minar el suport de votants del PSOE. L'únic que queda per veure és si aquesta part de l'electorat es dividirà entre d'altres opcions de l'esquerra o votaran ZP donant-li majoria, si la moda dels debats continuarà en pròxims esdeveniments electorals i si, democràticament, s'obrirà per a totes les formacions polítiques.