"La soledad" inesperada dels Goya

ALBERTO ÁLVAREZ - Semblava que la edició 22 dels premis de l'acadèmia del cinema anava a passar a la història com la nit d'El orfenat. La sorpresa va ser majúscula quan Amenabar va obrir el sobre de la millor pel·lícula i va llegir dues paraules: La soledad. Probablement el gran públic poc sabia d'aquesta pel·lícula que es va estrenar tímidament fa uns mesos. El seu director, Jaime Rosales, que va debutar el 2003 amb Las hores del dia  es va emportar el premi al millor director. Mentre que un dels seus actors, José Luís Torrijo, es va emportar el d'actor revelació. Tres goyas de tres nominacions. Això suposa una reivindicació del cinema d'autor a Espanya. En el seu discurs Rosales es va incloure dins d'un grup de cineastes que fan un altre cinema espanyol com José Luís Guerín, Isaki Lacuesta o Marc Recha.

L'orfenat, fenomen de l'any, encara així va aconseguir set premis inclosos millor guions originals o millors directors novells. Les tretze roses tampoc se'n va anar de buit i en va aconseguir quatre. Els premiats no van poder desaprofitar l'ocasió per homenatjar les joves protagonistes d'aquella tragèdia.

Una altra de les triomfadores morals de la cerimònia va anar Baix les estrelles, que es va emportar el Goya al millor actor per a Alberto San Juan i el de millor guió adaptat. Rec, la terrorífica i rendible cinta de Jaume Balagueró i Paco Plaza, va aconseguir uns altres dos goyas, millor muntatge i millor actriu revelació per a la presentadora dels quaranta Manuela Velasco. La millor pel·lícula hispanoamericana va ser XXY de Lucía Puenzo i Nocturna va ser la millor pel·lícula d'animació.

El premi a la millor actriu va ser per a una emocionadísima Maribel Verdú per Siete mesas de billar francès. Podrà dormir tranquil·la, era la cinquena vegada que aspirava al Goya i encara no li havia tocat. Amparo Baró li va donar el segon a la pel·lícula de Gràcia Querejeta, el d'actriu de repartiment.

Una gala més amena
El showman Jose Corbacho va ser per segon any consecutiu l'encarregat de conduir la cerimònia. El resultat va ser millor que el del passat any i sembla que queden enrere les nits avorrides, llargues, gairebé eternes, d'altres edicions. Corbacho va aparèixer disfressat de nen d'El orfenat, es va fer un vestit amb la llei del cinema i va cobrir l'absència de Bardem imitant el seu abillament de No és país per a vells, la pel·lícula que li pot donar l'Oscar. Va tenir temps també de confondre Belen Rueda amb Belen Esteban o de proposar el "chequecine", 400 euros per al que s'atreveixi a veure una pel·lícula espanyola. L'ovació de la nit va anar per a un intraduïble Alfredo Landa, sense paraules quan va pujar a pel seu Goya d'honor. Potser l'any que ve sigui la nit d'Almodóvar, o de Woody Allen.