Blogia

{SDN} Solidaria Digital i/y Neutral

Miles de personas asisten a Sa Rua de Marratxí, la primera que se celebra en Mallorca..

Miles de personas asisten a Sa Rua de Marratxí, la primera que se celebra en Mallorca..

AJUNTAMENT DE MARRATXÍ - Un total de 24 comparsas, formadas por algo más de 600 personas, recorrieron ayer las calles marratxineras, seguidos de miles de personas que no quisieron perderse la jornada carnavalesca.



‘El flautista de Marratxí’, comparsa de la Amipa del colegio Costa i LLobera fue galardonada con el primer premio, dotado con 600 euros; ‘Ses Beneides’ de Pòrtol obtuvo el segundo premio de 450 euros; Els dracs màgics’ el tercer premio, de 300 euros, y los apicultores consiguieron el premio a la mejor comparsa local. Muy difícil fue esta elección, pues los participantes de este año se volcaron en la elaboración de los muy ingeniosos disfraces.


El recorrido se inició a las 16 horas en la iglesia de Sant Marçal de Sa Cabaneta, y continuó por la calle Oleza, que cruza el municipio, pasando por delante del Consistorio, donde se situó el jurado.

Tras el desfile, las Mestresses de Casa de Sa Cabaneta repartieron chocolate y coca en la plaza del Ajuntament para todos los asistentes, y una animación infantil y música para todos los presentes precedieron a la entrega de los premios.

Milers de persones assisteixen a Sa Rua de Marratxí, la primera que es celebra a Mallorca

Milers de persones assisteixen a Sa Rua  de Marratxí, la primera que es celebra a Mallorca

AJUNTAMENT DE MARRATXÍ - Un total de 24 comparses, formades per una mica més de 600 persones, van recórrer ahir els carrers marratxiners, seguits de milers de persones que no van voler perdre's la jornada carnavalesca.

'El flautista de Marratxí', comparsa de l'Amipa del col·legi Costa i LLobera va ser guardonada amb el primer premi, dotat amb 600 euros; 'Ses Beneides' de Pòrtol va obtenir el segon premi de 450 euros; 'Els dracs màgics' el tercer premi, de 300 euros, i els apicultors van aconseguir el premi a la millor comparsa local. Molt difícil va ser aquesta elecció, perquè els participants d'aquest any es van abocar en l'elaboració de les enginyoses disfresses.

El recorregut es va iniciar a les 16 hores a l'església de Sant Marçal de Sa Cabaneta, i va continuar pel carrer Oleza, que creua el municipi, passant per davant el Consistori, on es va situar el jurat.

Després de la desfilada, les Mestresses de Casa de Sa Cabaneta van repartir xocolata i coca a la plaça de l'Ajuntament per a tots els assistents, i una animació infantil i música per a tots els presents van precedir l'entrega dels premis.

Un home de guerra en un procés de pau

Un home de guerra en un procés de pau

LAURA GÓNZALEZ - 40 morts, 100 ferits i, d'aquests 100 ferits, 45 nens no majors de deu anys. Titulars com a aquest es llegeixen tots els dies als diaris. Un eclipsa el del dia anterior, i el d'aquell dia serà oblidat pel del següent. Es tracta d'un dels conflictes més llargs de la nostra història contemporània. Una terra i dos pobles. Dos pobles lluitant per una terra: Palestina. Qui era primer? Golda Meier el va tenir bastant clar. Es tractava, segons ella,”d'una terra sense poble per a un poble (el jueu) sense terra" i sota aquest "raonament" s'ha anat justificant la presència israeliana a la zona a través dels anys.

 

Junt amb els titulars dels assassinats per l'Exèrcit Israelià, en llegim també d'altres sobre els passos de "bona voluntat" que es donen per posar fi a aquesta bogeria. I aquests dies, com ja fessin en el seu moment altres |punts, s'ha passejat per allà, un autèntic "pacificador": George Bush. Coincidint amb el final del seu segon mandat i després de la conferència d'Annapolis en el mes de Novembre per rellançar el procés de pau, el senyor Bush ha fet un viatge, més aviat simbòlic, amb la intenció de fer tot el possible per assolir un acord per a la formació d'un Estat palestí abans del 2009 (la qual cosa sona cada dia més irreal) i al seu torn, buscar el suport dels governs àrabs contra l'Iran. El curiós és que ja en el programa electoral de la seva primera elecció incloïa el compromís de buscar una solució perquè ambdós estats, l'israelià i el palestí, poguessin conviure en pau. Què és el que ha passat per posposar-ho tant? Potser el bombardeig de l'Afganistan, la guerra d'Iraq, el suport a Israel al Líban, la lluita contra l'Iran, etc. Camusses de retirar-se al seu ranxo de Texas, ha volgut fer la seva última obra de "caritat". Però què es pot esperar del president nord-americà més pro israelià de la història?

 

L'Estat que representa aquest home és qui facilita precisament els avions, tancs i projectils a l'Estat hebreu perquè pugui dur a terme els càstigs col·lectius i indiscriminats contra els territoris ocupats i en concret, sobre Gaza. Després de la suspensió dels ajuts econòmics de la Comunitat Internacional i les fortes mesures de pressió adoptades per Israel (prohibició de proveir d'aigua, combustibles, medicaments, electricitat, aliments, etc.) s'ha desencadenat una greu crisi humanitària a la Gaza de què fugen milers de palestins creuant la frontera amb Egipte. Fugen de la violència i del bloqueig a què es veuen sotmesos diàriament davant de la passivitat de la Comunitat Internacional, més centrada en reinaguraciones de processos de pau i camins de negociació que en frenar aquesta violació contínua de drets humans.

 

Si realment es vol acabar amb el conflicte palestí-israelià aquests camins cap a la pau haurien d'incloure el reconeixement d'un Estat palestí definit territorialment per les fronteres legals aprovades per l'ONU, que inclogués el Jerusalem àrab, la tornada dels milions de refugiats i el desmantellament dels assentaments israelians. De moment, el President Bush únicament farà menció a aquest últim punt, demanant a Israel que procedeixi a fer desaparèixer les esmentades colònies israelianes en territori palestí. Però com negociar amb un Estat que porta incomplint sistemàticament totes les resolucions de l'ONU, que ja es va comprometre en la Conferència d'Annapolis a retirar-se dels assentaments il·legals, i que no sol no ho ha fet, sinó que ha creat més, que al·legant el seu dret a defensar-se continua construint un mur il·legal a l'estil apartheid més pur, que arremet contra civils i no civils, homes, dones i nens? Com avançar en el procés de pau amb la visita d'un home que ha perdonat sempre, en nom de la seguretat d'Israel, les seves violacions?

 

La gran majoria dels palestins l'únic que volen és que se'ls deixi viure en pau. Que s'acabin els registres, els tocs de queda i la violència diària. Que puguin moure's lliurement pel seu territori, sense Muros, sense check points... Que puguin treballar i tirar endavant la seva família. Que puguin construir pacíficament, sense intromissions ni obstacles basats en interessos polítics i econòmics, el seu ESTAT.
És hora de reconèixer d'una vegada el deute històric amb aquesta terra, que sí que té un poble, i amb aquest poble, que sí que té dret a la seva terra.

El món del cor està de capa caiguda

El món del cor està de capa caiguda

El món del cor està de capa caiguda. Ja no és el que era. Hi va haver un temps en el qual l'aristocràcia, les cases reials i un món de glamour, elegància, exquisitat omplien les pàgines d'aquelles revistes de paper couche. En l'actualitat el que s'emporta és una altra cosa totalment diferent d'allò d'abans. Les revistes del cor es barallen per treure primer aquesta foto capciosa del famós de torn traient-se un moc, o aquell moment en què munta en un cotxe i es descobreix que no porten roba interior! Ara el que s'emporta és agafar el famós en la seva posa menys afavoridora. On queden aquestes portades de l'HOLA? on se'ns ensenyaven fotos de luxoses mansions de famílies model més propers al bodegó que a una altra cosa...

 

El tipus de famosos també ha canviat. La néta “ligerita de cascos” del fundador de l'imperi Hilton, una cantant internacional vinguda a menys amb problemes d'alcohol i drogues, concursants de reallities, transsexuals que juguen amb l'ambigüitat del que tenen i deixen de tenir, baralles, crits, insults, escàndols, el més groller  és el que es porta ara volguts i estimades!

 

El problema és que aquests "temes superficials" del cor traspassen els fulls de paper i arriben a la nostra petita pantalla. Si els pregunto qui té més seguidors entre un documental, un programa d'entrevistes o un programa on s'alimenten baralles entre pseudofamosos de segona B, què em respondrien? Doncs imagino que ja sabran la resposta. Per què triomfa una sèrie de televisió diària que es basa únicament a veure discutir i insultar-se a parelles de matrimonis? Que si ets una foca obesa i t'hauria de portar al circ, que si ets un ingrat...

 

Si així i tot, el que ens agrada realment és el morb i el més groller, vulgar i ordinari de les persones. Per què negar-ho?, A qui no li agrada saber els pecats de la veïna de baix que se la juga al marit quan aquest treballarà? Qui no mira de reüll la bugada de la veïna per veure que tipus de roba interior usa i després criticar-ho? Qui no ha callat alguna vegada per poder sentir millor la conversa que no li incumbeix i sent de lluny?...

Ais, que se'ns oblida que som humans! Tot i així, encara que ens entusiasmi saber el més fosc del proïsme ho continuarem negant amb frases com a: Uy, si jo no veig això..., què va! Ahir a la nit vaig veure una pel·lícula a la televisió perquè no hi havia res més (i després aquests programes, que ningú no veu, tenen pics d'audiència d'un 40% de share...); Haurien de treure aquests programes escombraries que no interessen a ningú... (Líders d'audiència durant anys...)

A qui pretenem enganyar si som xafarderes per naturalesa? És igual, continuarem consumint aquests programes i revistes, el denominarem entreteniment i serà la nostra primera opció a l'hora d'elegir que veure en televisió...

Així som i així acabarem, però per acabar deixo en l'aire una reflexió: I si fos vostè el o la protagonista d'aquests escàndols on sol es busca treure-la de la pitjor forma possible....? Pensi-ho... Divertit? Doncs per a vostè tot...

El Govern ampliará el transporte público en Marratxí

El Govern ampliará el transporte público en Marratxí

GOVERN BALEAR - A partir de mañana, día 26 de enero, entrarán en funcionamiento nuevas líneas de transporte público en Marratxí. Así lo ha anunciado el conseller de Movilidad y Ordenación del  Territorio en la reunió que hoy ha mantenido en el Ajuntament de Marratxí con el alcalde J. Ramon Bauzà.

La nueva línea dará servicio al Polígono y al núcleo del Bon Sosec, con siete paradas nuevas: en el carrer Tord, Ses Trempes, camí de Muntanya, Son Ramonell Vell, camí de Muntanya-Institut, carrer Licorers y Bon Sosec.

Durante esta reunión, loa dos dirigentes se han comprometido a continuar colaborando para promover el transporte público y para encontrar soluciones a la problemática de dispersión de la población que tiene el municipio. En estos momentos el Consorcio de Transportes de Mallorca y la Regiduria de Mobilitat de Marratxí están trabajando para unir con una nueva línea del TIB los núcleos de Es Caulls, Son Ametler o Marrratxinet.

Un hombre de guerra en un proceso de paz

Un hombre de guerra en un proceso de paz

LAURA GÓNZALEZ - 40 muertos, 100 heridos y, de esos 100 heridos, 45 niños no mayores de diez años. Titulares como éste se leen todos los días en los periódicos. Uno eclipsa al del día anterior, y el de ese día será olvidado por el del siguiente. Se trata de uno de los conflictos más largos de nuestra historia contemporánea. Una tierra y dos pueblos. Dos pueblos luchando por una tierra: Palestina. ¿Quién estaba primero? Golda Meier lo tuvo bastante claro. Se trataba, según ella, de “una tierra sin pueblo para un pueblo (el judío) sin tierra” y bajo este “razonamiento” se ha ido justificando la presencia israelí en la zona a través de los años.

Junto con los titulares de los asesinados por el Ejército Israelí, leemos también otros sobre los pasos de “buena voluntad” que se dan para poner fin a esta locura. Y estos días, como ya hicieran en su momento otros tantos, se ha paseado por allí, un auténtico “pacificador”: George Bush. Coincidiendo con el final de su segundo mandato y tras la conferencia de Annapolis en el mes de Noviembre para relanzar el proceso de paz, el señor Bush ha hecho un viaje, más bien simbólico, con la intención de hacer todo lo posible por alcanzar un acuerdo para la formación de un Estado palestino antes del 2009 (lo cual suena cada día más irreal) y a su vez, buscar el apoyo de los gobiernos árabes contra Irán. Lo curioso es que ya en el programa electoral de su primera elección incluía el compromiso de buscar una solución para que ambos estados, el israelí y el palestino, pudieran convivir en paz. ¿Qué es lo que ha pasado para posponerlo tanto? Quizá el bombardeo de Afganistán, la guerra de Irak, el apoyo a Israel en el Líbano, la lucha contra Irán, etc. Antes de retirarse a su rancho de Texas, ha querido hacer su última obra de “caridad”. ¿Pero qué se puede esperar del presidente estadounidense más pro israelí de la historia?

El Estado que representa este hombre es quien facilita precisamente los aviones, tanques y proyectiles al Estado hebreo para que pueda llevar a cabo los castigos colectivos e indiscriminados contra los territorios ocupados y en concreto, sobre Gaza. Tras la suspensión de las ayudas económicas de la Comunidad Internacional y las fuertes medidas de presión adoptadas por Israel (prohibición de abastecer de agua, combustibles, medicamentos, electricidad, alimentos, etc) se ha desencadenado una grave crisis humanitaria en la Franja de Gaza de la que huyen miles de palestinos cruzando la frontera con Egipto. Huyen de la violencia y del bloqueo al que se ven sometidos diariamente ante la pasividad de la Comunidad Internacional, más centrada en reinaguraciones de procesos de paz y caminos de negociación que en frenar esta violación continua de derechos humanos.

Si realmente se quiere acabar con el conflicto palestino-israelí estos caminos hacia la paz deberían incluir el reconocimiento de un Estado palestino definido territorialmente por las fronteras legales aprobadas por la ONU, que incluyera la Jerusalén árabe, el regreso de los millones de refugiados y el desmantelamiento de los asentamientos israelíes. De momento, el Presidente Bush únicamente va a hacer mención a éste último punto, pidiendo a Israel que proceda a hacer desaparecer dichas colonias israelíes en territorio palestino. ¿Pero cómo negociar con un Estado que lleva incumpliendo sistemáticamente todas las resoluciones de la ONU, que ya se comprometió en la Conferencia de Annapolis a retirarse de los asentamientos ilegales, y que no solo no lo ha hecho, sino que ha creado más, que alegando su derecho a defenderse sigue construyendo un muro ilegal al más puro estilo apartheid, que arremete contra civiles y no civiles, hombres, mujeres y niños? ¿Cómo avanzar en el proceso de paz con la visita de un hombre que ha perdonado siempre, en nombre de la seguridad de Israel, sus violaciones?

La gran mayoría de los palestinos lo único que quieren es que se les deje vivir en paz. Que se acaben los registros, los toques de queda y la violencia diaria. Que puedan moverse libremente por su territorio, sin Muros, sin check points... Que puedan trabajar y sacar adelante a su familia. Que puedan construir pacíficamente, sin intromisiones ni obstáculos basados en intereses políticos y económicos, su ESTADO.

Es hora de reconocer de una vez la deuda histórica con esta tierra, que sí tiene un pueblo, y con este pueblo, que sí tiene derecho a su tierra.

El mundo del corazón está de capa caída

El mundo del corazón está de capa caída

DIEGO DE LA VIUDA - El mundo del corazón está de capa caída. Ya no es lo que era. Hubo un tiempo en el que la aristocracia, las casas reales y un mundo de glamour, elegancia, exquisitez rellenaban las páginas de aquellas revistas de papel couche. En la actualidad lo que se lleva es otra cosa totalmente diferente a lo de antes. Las revistas del corazón se pelean por sacar primero esa foto capciosa del famoso de turno sacándose un moco, o ese momento en el que monta en un coche y se descubre que ¡no llevan ropa interior! Ahora lo que se lleva es pillar al famoso en su pose menos favorecedora. ¿Dónde quedan esas portadas del HOLA? donde se nos enseñaban fotos de lujosas mansiones de familias modelo más cercanos al bodegón que a otra cosa...

El tipo de famosos también ha cambiado. La nieta ligerita de cascos del fundador del imperio Hilton, una cantante internacional venida a menos con problemas de alcohol y drogas, concursantes de reallities, transexuales que juegan con la ambigüedad de lo que tienen y dejan de tener, peleas, gritos, insultos, escándalos, lo más soez y barriobajero es lo que se lleva ahora queridos y queridas!

El problema es que esos “temas superficiales” del corazón es que traspasan las hojas de papel y llegan a nuestra pequeña pantalla. Si les pregunto quien tiene más seguidores entre un documental, un programa de entrevistas o un programa donde se alimentan trifulcas entre pseudofamosos de segunda B, ¿qué me responderían? Pues imagino que ya sabrán la respuesta. ¿Por qué triunfa una serie de televisión diaria que se basa únicamente en ver discutir e insultarse a parejas de matrimonios? Que si eres una foca obesa y te debería llevar al circo, que si un día de estos te prendo fuego a ver si te mueres, que si eres un ingrato...

Si esque lo que nos gusta realmente es el morbo y lo más soez, vulgar y ordinario de las personas. ¿Por qué negarlo?, ¿A quien no le gusta saber los pecados de la vecina de abajo que se la juega al marido cuando este va a trabajar? ¿Quién no mira de reojo la colada de la vecina para ver que tipo de ropa interior usa y luego criticarlo? ¿Quién no ha callado alguna vez para poder oír mejor la conversación que no le incumbe y oye de lejos?...

Ays, ¡que se nos olvida que somos humanos! Aun así, aunque nos chifle saber lo más oscuro del prójimo lo seguiremos negando con frases como: Uy, si yo no veo eso..., ¡qué va! Anoche vi una película en la televisión porque no había nada más (y luego esos programas, que nadie ve, tienen picos de audiencia de un 40% de share...); Deberían quitar esos programas basura que no interesa a nadie... (Líderes de audiencia durante años...)

¿A quien pretendemos engañar si somos cotillas por naturaleza? Es igual, seguiremos consumiendo esos programas y revistas, lo denominaremos entretenimiento y será nuestra primera opción a la hora de elegir que ver en televisión...

Así somos y así acabaremos, pero para terminar dejo en el aire una reflexión: ¿Y si fuera usted el o la protagonista de esos escándalos donde solo se busca sacarla de la peor forma posible....? Piénselo... ¿Divertido? Pues para usted todo...

El Govern ampliará els serveis de transport públic a Marratxí

El Govern ampliará els serveis de transport públic a Marratxí

GOVERN BALEAR - A partir de demà, dia 26 de gener de 2008, entraran en funcionament noves línies de transport públic al municipi de Marratxí. Així ho ha anunciat el conseller de Mobilitat i Odenació del Territori a la reunió que avui matí ha mantingut a l'Ajuntament de Marratxí amb el Batle J. Ramon Bauzà.

La nova línia donarà servei al Polígon i al nucli del Bon Sosec, amb set parades noves: al carrer Tord, Ses Trempes, camí de Muntanya, Son Ramonell Vell, camí de Muntanya-Institut, carrer Licorers i Bon Sosec.

Durant aquesta reunió, dins un clima totalment cordial, els dos dirigents s'han compromès a continuar col·laborant per promoure el transport públic i per trobar solucions a la problemàtica de dispersió de la població que té el municipi. En aquests moments el Consorci de Transports de Mallorca i la Regiduria de Mobilitat de Marratxí estan treballant per unir amb una nova línia del TIB els nuclis d'es Caulls, Son Ametler o Marrratxinet.

El Govern i la UNED organitzen un programa de formació per a persones immigrades

El Govern i la UNED organitzen un programa de formació per a persones immigrades

JUANJO BUENDÍA - La consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, i el director del Centre Associat de la Universitat Nacional d’Educació a Distància de les Illes Balears (UNED), Miguel Ángel Vázquez, han presentat avui un programa de formació socioeducativa adreçat a les persones immigrades i a professionals que es dediquen a la seva integració.

Amb aquest programa, les institucions pretenen facilitar la incorporació de persones immigrades de les Illes Balears als estudis universitaris i la superació de les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys que imparteix la UNED a Balears. Per altre banda, es pretén formar en mediació intercultural mediadors socials, treballadors socials, educadors socials, titulats en general i estudiants universitaris d’àmbit social, educatiu, psicològic i jurídic. A més a més, es pretén impartir un curs digital a professors, educadors i persones interessades, als quals s’ha d’oferir recomanacions i recursos per fer front al racisme en els seves classes i en els seus centres.

El Govern y la UNED presentan un programa de formación para inmigrantes

El Govern y la UNED presentan un programa de formación para inmigrantes

JUANJO BUENDÍA - La consellera de Asuntos Sociales, Promoción e Inmigración, Fina Santiago, y el director del Centro Asociado de la Universidad Nacional de Educación a Distancia de les Illes Balears (UNED), Miguel Ángel Vázquez, han presentado hoy un programa de formación socioeducativa dirigido a los inmigrantes y a los profesionales que se dedican a la integración de éstos.

Con éste programa, las instituciones pretenden facilitar la incorporación de los inmigrantes a los estudios universitarios y la superación de las pruebas de acceso a la universidad para mayores de 25 años que imparte la UNED. Por otra parte, también se pretende formar a trabajadores sociales, educadores sociales, titulados en general y estudiantes universitarios de ámbito social, educativo, psicológico y jurídico. Además, se impartirá un curso digital a los profesores, educadores y personas interesadas, para ofrecerles recomendaciones y recursos para que puedan hacer frente al racismo en sus clases y en sus centros.

I Certámen de Relatos Cortos SDN

I Certámen de Relatos Cortos SDN

¿Te gusta escribir? Ahora tienes la oportunidad de publicar tus relatos y poesías en nuestra revista. No te lo pienses más y envíanos tus obras a revistasdn@hotmail.com