La fí d'una saga, la fi d'un gènere?

ALBERTO MORAL - Ja han passat dues setmanes des de que va sortir la darrera i definitva entrega de les aventures del mag adol·lescent més famós del mon: Harry potter i les Reliquies de la Mort. J.K Rowling ha posat punt i final a les aventures i desventures del jove Potter a Hogwarts amb una novel·la que porta al seus lectors al clímax final després de set inoblidables i imaginatius volumens ambientats en un mon màgic i de fantasia. Amb l'impacte del llençament de la novel·la i l'aclaració sobre la majoria d'interrogants que envoltaven al jove mag i el seu univers resolts, es hora de fer balanç sobre els 10 anys que ha durat aquesta saga, i de l'impuls que ha donat a les noves generacions l'interessar-se per un gènere que molts creien que estava perdent força davant d'altres: la literatura fantàstica.

Un dia abans del llançament de l'última novel·la en el nostre pais, Ricardo Ruiz, periodista de cultura de La Vanguardia, manuel Gonzalez, crític de literatura fantàstica i Laura Penedés, presidenta del club de fans “Travesura Realizada”, es van donar cita a l'FNAC de El Triangle-Barcelona. El motiu, debatre sobre el que suposa el fi de les aventures de Potter i els seus amics i de l'interés actual en el gènere de la lliteratura fantàstica. Els tres ponents van argumentar sobre punts com la frescura que van aportar les noveles de Rowling a un gènere del que molta gent només coneixen obres com la trilogia de Senyor del Anells de Tolkien, o la satírica saga de noveles de Mundodisco de Terry Practhet. Tot i així, Ruiz i Gonzalez varen recordar que juntament amb aquests tres grans autors existeixen moltes obres i mons de fantasia que no han arribat al públic de la mateixa manera que els ja esmenats. Però igualment desmenteixen que el gènere de la llitartura fantàstica estigui descuidat o infravalorat respecte als thrillers politics, la novel·la negra o la ciencia ficció. En el gènere fantastic existeixen autors nacionals amb obres que poc tenen que envejar a les anteriors. Autors como Rafael Abalos, Artur Valdés o Maite Carranza son només una petita mostra del panorama nacional de la lliteratura fantàstica. Potser no tan coneguts com els autors sobre els que es centrava la xerrada, però no per això pitjors. Simplement diferents i “de casa”.

La lliteratura fantàstica es un gènere classic que beu de fonts tan antigues com les novel·les de la lliteratura gerco-romana. Son mons que existeixen per a escapar-nos de la realitat mundana i soporifera que a molts ens toca viure en el nostre dia a dia. El millos de tot es que no son excloents, ja que els tres conferenciants van parlar també de la hibridació de gèneres, amb exponents tan emblemàtics com Dune de Frank herbert en el camp literari o la trilogia de Matrix, en el camp cinematogràfic. Al final de la xerrada els aficionats van tenir temps de preguntar als tres ponents, per separat o de forma comú, el que creien que debia seguir a continuació de Harry Potter o de la lliteratura fantàstica. Una conclusio a la que es va arribar es que encara queda per arribar la gran obra de literatura fantàstica d'aquesta època i que Harry Potter i el seu mon donaran molt de que parlar en els anys que encara falten per arribar. Potser es la fi de Potter, però es el principide una nova era de llitartura fantàstica.