La lliteratura de ciència-ficció

ALBERTO MORAL - Un gènere que avui en dia és dels que més èxit te i que va en augment de número de lectors cada any és la ciència-ficció. Considerat en un principi com una extravagancia que reinventava els temes clàsicos de las novel·les d'aventuras o de fantasia, aquest gènero d'unos 150 anys d'antiguitat -extremadament jove entre la resta- va més enllà de la pura imaginació o fantasia. La seva marca característica és la d'intentar explicar científicament fets u objectes que, a dia d'avui, careixen d'una explicació coherent. En les darreres dècades, el cinema o la televissió han alimentat l'apetit d'autors i lectors per aquest tipus de gènere, fins al punt d'haver-se convertit en un dels més influients en tots els camps artístics moderns. Centránt-nos a la literatura, repassem una mica la història d'aquest gènrero.

Com ja s'ha dit, la ciència ficció va neixer a mitjans del segle IXX i en un principi eren senzillament relats breus de temàtica fantàstica, tot i que amb la peculiaritat de comptar amb una explicació semi científica que tractava d'il·luminar al lector sobre els increïbles fets que havien tingut lloc al relat. Potser el primer gran autor de ciència ficció que ens vingui al cap sigui l'inoblidable Jules Verne. Grans èxitos de l'autor francés com 20.000 llegües de viatge submarí o De la Terra a la Lluna, van resultar ser premonitoris sobre el que l'esser humà es trobaria dècades més tard. Potser algunes de les seves descripcions patinassin una mica, però sense tenir manera de comprobar-ho es va apropar amb una precissió pasmosa als pormenors del viatge submarí o als càlculs necessaris per a enviar un cohet a la Lluna.

A finals del IXX, un altre gran escriptor, H.G Wells,  vadescriure la que avui es pot considerar la primera invasió a gran escala d'uns alienígenes. 50 anys més tard, Ray Bradbury escriviría Zero Hour, la seva visió més reduida i personal d'una invasión alienígena. Tot i així, només Wells va aconseguir transmetre aquella sensació d'angunia i desampar davant un enemic superior en la seva novel·la. La prova és que la seva obra ha estat adaptada dues vegades al cinema i s'ha convertit en tot un sub-gènere a dins de la ciència-ficció, inspirant tot tipus de creacions, des de pell·ícules, pasant por sèries de televissió fins a videojocs. I com oblidar els fantásticos viatges de Buck Rogers o Flash Gordon, icones per excel·lència del gènero durant l'era pop.

Arribem a la actualitat, en la qual ,i molt en gran mesura gràcies al cinema i la televissió -amb sèries com Star Trek o nisages cinematogràfiques com La Guerra de les Galàxies per citar-ne els exemples més coneguts-, la ciència-ficció ha continuat convencent a lectors de tot el mon. Potser existeix una certa sobresaturació del gènere, i no només a la literatura, però també es cert que es un dels més flexibles i que convida a la hibridació, combinant fantasia o misticisme amb la ciència més dura. En qualsevol cas, la lliteratura és a la ciència-ficció el que l'aigua es per als peixos: el mitjà en el qual va neixer i a on millor s'expressa i deixa crear.